Tenia un polvo de la òstia

En aquests darrers divendres viscuts en el buit han passat moltes coses: hem intimat amb els mòduls a través de la dansa, el contacte i les seves infinites possibilitats, en Ketu ha experimentat un viatge sensorial amb sorpresa final, ens hem unit a través d’un fil màgic que si jo l’estiro fort per aquí, i tu l’estires fort per allà, segur que es trenca, la Nia i l’Àlex han tornat als gronxadors.









A més a més, també ha aparegut un nou company en el buit. La seva visita ha estat fugaç doncs de seguida ha trobat i reviscut el seu record. I flash! ja ni m’enrecordava del flash... fa tant de temps que intentem cercar els nostres records... i mira que ens hi esforcem. Però el guide ens ho complica, ens posa a prova constantment. Es veu que la nouvinguda venia directament del buit holandès (tot i ser americana), doncs allà estan del tot saturats i han començat una política d’emigració cap a d’altres buits arreu del món. I vés per on... ha anat a parar al buit de Barcelona.

Després de molts anys d’espera, després de múltiples caducitats dels documents personals, després d’assemblees nocturnes, després de varis intents fallits i aplaçaments...

ja els tenim aquí: el ESTATUTS de SOMNI al TERRAT!

Corol•lari 12: La quantitat i qualitat d’oportunitats que apareixen en el buit són directament proporcionals a l’actitud que tenim envers a ell.