Avui he arribat al buit. Ens han acompanyat d'un a un fins aquest espai inert, aparentment extens, de dimensions irreconeixibles. Això es el buit, un indret desconegut i atemporal. Després de passar una estona sol, percebo un moviment. S’obre la porta i apareix un altre home. Es troba tan desorientat com jo. Ens mirem fixament sense comprendre què és el que fem en aquest lloc. Intentem independentment trobar sentit al nostre nou entorn. Seguidament, va apareixent més gent (homes i dones joves, propers a la seva trentena).Es mirem tots entre nosaltres. I de cop, s’obre la porta i apareix una figura: el GUIA. A diferència de la resta de nosaltres, dóna la sensació de pertànyer a aquest indret.
Hem anat llegint els nostres records, un rere l’altre; unes instantànies de les nostres vides, compartides en aquest espai buit. Els nervis se m’han apoderat un cop he acabat de llegir el meu record. Funcionarà la càmera, m’hauré de quedar en aquest lloc eternament? I de cop....FLASH!
Benvinguts a 100! Estrenem temporada 08-09!Un cop Flasheats, hem acabat representant un popurri d’entre tots els records que hem anat compartint. Ha estat una tasca ben senzilla; entre sofàs, taules, gots de llet i colacao, trens, llibres, casoris, àrabs i cristians...
- Sóc feliç d’entrar al buit amb aquest gent -, penso mentre el buit s’esvaeix.
