I de sobte... portats per la tendresa, ens hem redreçat cap a l'origen, cap a l'inici de tots els començaments, cap a l'interior del moviment, sentint-nos de nou com un fetus, a l'interior de la panxa, coneixent de nou l'espai que ens envoltava, el nostre propi cos, les nostres extremitats...
abraçant en la distància més pròxima la nostra ja estimada ISONA. Felicitats Lourdes, felicitats Chechi!Corol·lari 6: quan vas néixer tothom al teu voltant reia i tu ploraves. Viu la vida de tal manera que al marxar, tothom plori i tu somriguis plenament