És una gran idea doncs així també m’enduré a l’eternitat el record dels meus companys de buit. Estic preparat per marxar i abandonar el buit per viure i reviure el meu record escollit.
Ens desfem de les sabates, respirem profundament. Ens desitgem sort.
I comença la representació.
Recordo:
Estava amb la meva germana al poblat d’en Ketu jugant als escacs. Un home, que venia amb canoa, em va convidar a un suc de taronja mentre que el meu marit i un company de feina feien curses de motos imaginàries. Les portes del metro s’obren i el mirall cau a terra i xaf! Pla com un plat. 22, 27, 76. Del contestador se sent el miolar de l’Stanley i començo a comptar arbres. De les finestres, apareixen grapes voladores amb sabor a llegums asiàtiques. Penso, si el meu marit pateix amnèsia, aleshores la Jenny mai no va tirar-li sorra al cap d’en Tomàs. I finalment vaig acabar comptant enrera amb un megàfon juntament amb dos insomnes. Aleshores vaig saber que res tornaria a ser igual. El camí cap a la veritat no tenia tornada. Tot i tothom era... t’estimo.
Evidentment, el FLASH no ha funcionat. I aquí continuo!
La càmera màgica no ha disparat!. M’ha fet l’efecte d’estar sent observat per un públic ben curiós. Fins i tot n’hi ha hagut un que ha portat la seva pròpia càmera.
Això només significa una cosa.... que encara no és el final. Que la nostra elecció encara està per fer, que no és definitva. Continuem al buit!
Tot ha estat fruit de la nostra imaginació.
Corol•lari 26: La saviesa consisteix en saber quin és el següent pas; la virtut, dur-lo a terme.
