Tot just entrar al buit i col•locar-me la peça de roba, tot al meu voltant s’ha transformat; m’han convidat a una festa, he ballat, m’he recolzat, he escoltat, m’he amagat, m’han espantat, he olorat, he palpat allò que m’era desconegut, però alhora intens. I de sobte, m’he despertat d’aquest trànsit, d’aquesta experiència vital que els meus companys de buit m’han regalat. La ceguesa m’ha permès experimentar tot un món de sensacions que, d’alguna manera, havia oblidat o perdut al llarg de la meva vida, ja viscuda. Podríem dir que ha estat tot una eina per ampliar el potencial de la nostra memòria. Potser, aquella olor em transportarà cap el record precís!!! Crec que m’hi estic acostant...
Avui s’ha treballat de valent. Els mòduls van prenent caràcter i ens donen un cop de mà alhora de reviure els nostres records, fins a trobar aquell que ens durà cap a l’eternitat. L’Àlex, ens ha transportat cap a una espectacular carrera de motos i hem tornat a veure a la Sophie de petita, tota coqueta davant del mirall...com n’era de presumida!
Corol•lari 10: Els móns imaginats són tan fràgils -i meravellosos- com bombolles de sabó: un moviment en fals, un actor que no està del tot connectat amb la imatge que en aquell moment s’està representant, i la bombolla explota, deixant-nos tan sols amb un actor manipulant un mòdul.
