10a frase de la 10a pàgina

Només començar en el buit, tothom ha volgut dir la seva (frase):

"Sí, sí... no, no... perdone…" / "Gran" / " Todo pasó en cuestión de décimas de segundo..." / "Simplemente en el puente...a lo mejor estaba allí colocándose bien los pantalones..." / “Verificación que, lo digo con dolor, hubiera podido ser más completa si hubiera podido efectuarla en mi propio país, pero sobre todo si hubiera encontrado más colaboradores y menos prejuicios en los medios sociales y científicos en que la corroboración o refutación de aquellos hechos hubiera sido posibl " / "A French survey of 462 adults found that 25 per cent had, at some point of their lives, felt that they were being persecuted in some way. 10.4 per cent had sometimes believed there was a conspiracy against them" / "Puede que estuvieras entre las 10 principales, pero no hay sitio para ti entre las 5 principales"

N’hi ha hagut algunes de molt curtes… i d’altres eternes. Però, finalment, totes les frases han anat prenent sentit i omplint l’espai amb la seva sonoritat.

Un cop descansats, hem compartit els records de la Sophie i d’en Ketu. Són records tristos i intensos en els quals s’hi amaguen les verdaderes emocions i veritats de cadascun d’ells. -Com m’agradaria tenir-ho tant clar com ells-, penso.

I ara, marxo a preparar l’amic invisible...

Corol•lari 8: El món és rodó com una taronja

Àlex, això no va passar mai

Mai abans no m’havien tocat tant com els primers instant del buit d’avui. He pogut prendre consciència dels meus ossos, de la meva musculatura (en aquest estadi vital, no importa gaire el seu estat...) i de les carícies tan necessàries que la resta dels companys del buit m’han brindat. He pogut notar com el meu centre es tornava a reactivar de nou (i aquest cop sense agulletes!)

Comença el compte enrera... cinc, quatre, tres, dos, un, ENDAVANT!

El buit s’ha convertit, per uns instants, en la carrera més gran de les nostres vides (si més no, la de l’Àlex); hem pujat a les nostres motos, hem accelerat, hem virat, hem pogut experimentar la velocitat, el vent afilat contra les cares...

I finalment... tant el flash com la Nia ens han tornat a la crua realitat.

Mentre entràvem i sortíem dels primers buits, ens ha passat per alt un nou acompanyant: que serà aquesta estructura tant estranya tapada misteriosament?

Corol·lari 7: la forma més simple pot esdevenir un univers sencer

Being Isona...

Avui, dia 21.11.08, el buit s'ha il·luminat com mai. Una frescor inusual ha envoltat l'entorn i un somriure constant ens ha impregnat a tots. Fins i tot, durant els diferents buits hem pogut experimentar ser una altra persona, posar-nos en la seva pell, compartir les seves virtuds i debilitats. Espero que no hagin patit massa posant-se en la meva pell!

I de sobte... portats per la tendresa, ens hem redreçat cap a l'origen, cap a l'inici de tots els començaments, cap a l'interior del moviment, sentint-nos de nou com un fetus, a l'interior de la panxa, coneixent de nou l'espai que ens envoltava, el nostre propi cos, les nostres extremitats...

abraçant en la distància més pròxima la nostra ja estimada ISONA. Felicitats Lourdes, felicitats Chechi!

Corol·lari 6: quan vas néixer tothom al teu voltant reia i tu ploraves. Viu la vida de tal manera que al marxar, tothom plori i tu somriguis plenament