MANIFEST CONTRA EL MENYSPREU DEL DISTRICTE DE L’EIXAMPLE CAP ALS TREBALLADORS DE L’ESPAI JOVE DE L’EIXAMPLE
L'obra que acabeu de veure és fruit de la perseverança i de moltes hores d’assajos de la companyia; però no podem oblidar que sense espais públics des d’on es recolzin les iniciatives culturals molts dels somnis que neixen al terrat no es podrien fer realitat.
L'Espai Jove de l'Eixample (conegut per la gent del barri com la Casa Groga) ha estat l'equipament que ha vist néixer i créixer “One hundred”. Un equipament juvenil i cultural que sempre ha recolzat els nous reptes que se li presentaven tot i la manca de recolzament per part de l'Administració, ens referim en aquest cas, al districte de l'Eixample.
Durant dos anys consecutius l'equipament no ha parat de donar suport als grups de joves que han demanat fer una activitat ja fos teatre, música o dansa. Flexibilitat horària i predisposició a donar resposta a les demandes eren motius suficients per tenir una de les agendes culturals més complertes del districte.
Volem denunciar que des del gener del 2010 l'equipament ha viscut un canvi de gestió i amb ell el comiat improcedent a tots els treballadors (l 'Erica, en Walter, en Woody i en Ferran). Sense explicar-los ni tan sols per quin motiu se’ls va fer fora. Uns treballadors acomiadats injustament que també tenien un somni, el de tirar endavant els projectes que els i les joves els hi proposaven. Ara, aquests treballadors estan a la llarga llista d'aturats esperant que altres centres els hi obrin les portes per a poder fer el que més els hi agrada, treballar per fer realitat els somnis que un dia van néixer al terrat.
Nosaltres, Somni al Terrat, ja hem escollit el record per poder passar a l’eternitat: els intensos divendres d’assaig a l’Espai Jove de l’Eixample, sentint-nos protegits pel caliu d’aquests 4 magnífics treballadors.
Corol·lari 36: resulta una tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica està consagrada a la memòria dels qui no tenen nom. D'això en depen l'eternitat de les ciutats i els seus projectes culturals.
