La veritat de la SOPHIE

Aquest cop, hi érem tots. I quin goig que fèiem! Després d’uns quants exercicis de calentament, hem viatjat pels Buits 2 i 3 mentre posàvem en pràctica diferents dinàmiques de memorització. S’ha d’estar preparat per afrontar el repte més gran de nostra vida!

I de sobte... apareix la SOPHIE, una dona de trenta anys. També es troba desorientada. Ens explica qui és, d’on ve i com ha arribat al buit.

“vaig voler guanyar a la malaltia abans no ella em guanyés a mi”/ “no em vaig estimar doncs mai no vaig rebre amor” / “voldria marxar del buit sabent si la meva mare em va estimar de debò” / “finalment, aquí al buit, m’he sentit estimada i valorada per ser tal com sóc”

Mentre ens explica la seva historia, s’aferra una agenda contra el pit; un símbol de la seva vida que tot just acaba de deixar enrera.

Les seves paraules ens han arribat al cor i ens han servit per comprendre millor a la nostra companya de trànsit. Gràcies Sophie, per compartir amb nosaltres la teva veritat.

Corol·lari 3: En el buit, com en la vida, qui sembra amor recull estimació.

In between dreams

Gairebé ja portem un mes al buit... i ha estat del tot profitós! Ja començo a comprendre la resta dels meus companys de buit; les seves rareses, les seves veritats. En aquest espai, aprens a estimar-los tal com són i de seguida intentes crear vincles perquè t’ajudin a viure el trànsit el més agradable possible. Tenir-los al meu voltant m’ajuda a recordar, a conèixer-me millor.

A més a més, sóc feliç per retrobar-me a dues noves persones al buit... unes instantànies de les seves vides. I de cop....FLASH!

Un Àlex improvitzat (l’original estava al seu buit particular... tot enllitat) ha anat marcant diferents pautes per tal de seguir el text amb la major concentració de la que érem capaços. Hi ha hagut estones que, tot i esforçar-nos, ens hem quedat en blanc. Finalment, hem deixat pas a la improvisació i el primer buit ha començat a prendre forma. Lentament i de forma harmoniosa, cadascú ha anat trobant el seu lloc, forjant la seva personalitat.

Corol·lari 2: en el buit, aspectes com la quietud i la contemplació són un valor afegit

... t’ho dic a cau d’orella

Tot té un principi i tot és interpretable. I avui, aquí al buit, hem fet la primera lectura en grup de tot el text... quins nervis! La concentració ha estat bàsica per a poder seguir el guió mentre ens connectàvem amb la història i els seus personatges.

Però no tot han estat flors i violes; l’atzar ens ha portat algun mal de cap doncs durant la lectura hem hagut de passar per sota les cadires o pujar-nos a sobre dels demés o lligar-los amb paper WC o fer-los un petit massatge o canviar-los de lloc. Fins i tot algú ha creat una esculptura amb sabates. Quin calvari!

Per sort, la mirada sempre atenta del nouvingut ens ha fet prendre consciència de que continuàvem en el buit.

Corol·lari 1: la desvinculació entre cos i text és directament proporcional a la memorització del guió.

the shape of things

A l'entrar al buit, he hagut de deixar les imatges i l'objecte a l'enorme caixa dels records (me la imaginava més petita... potser és que al buit tot és adimensional). Seguidament, he pres l'obra 100 i m'he assegut en una de les cadires. Crec que començo a sentir-me còmode en aquest espai.

100 ha començat a parlar, a expressar-se, a prendre forma... entre tots, hem pogut presenciar les seves primeres passes.

Més tard, i un cop interrompuda la lectura, hem hagut de treballar de valent per recrear els records seleccionats del grup que ha vingut (efectivament, tal com ens havia avisat el GUIDE, el grup ha resultat ser molt exigent i hem hagut d’esmerçar-nos força).

D’un a un, hem anat recreant els escenaris a partir de les imatges que contenia la caixa dels records.

... qualsevol semblança amb la realitat ha estat pura imaginació...

Finalment, els objectes de la caixa del records també han pres mil-i-una formes i utilitats diferents (encara que n’hi ha hagut algun que ens ha costat més del compte!)

El més gratificant d’avui? Poder veure la cara de les persones que poc a poc, i gràcies al nostre esforç, han pogut passar feliçment a l’eternitat. FLASH!