In between dreams

Gairebé ja portem un mes al buit... i ha estat del tot profitós! Ja començo a comprendre la resta dels meus companys de buit; les seves rareses, les seves veritats. En aquest espai, aprens a estimar-los tal com són i de seguida intentes crear vincles perquè t’ajudin a viure el trànsit el més agradable possible. Tenir-los al meu voltant m’ajuda a recordar, a conèixer-me millor.

A més a més, sóc feliç per retrobar-me a dues noves persones al buit... unes instantànies de les seves vides. I de cop....FLASH!

Un Àlex improvitzat (l’original estava al seu buit particular... tot enllitat) ha anat marcant diferents pautes per tal de seguir el text amb la major concentració de la que érem capaços. Hi ha hagut estones que, tot i esforçar-nos, ens hem quedat en blanc. Finalment, hem deixat pas a la improvisació i el primer buit ha començat a prendre forma. Lentament i de forma harmoniosa, cadascú ha anat trobant el seu lloc, forjant la seva personalitat.

Corol·lari 2: en el buit, aspectes com la quietud i la contemplació són un valor afegit