A l'entrar al buit, he hagut de deixar les imatges i l'objecte a l'enorme caixa dels records (me la imaginava més petita... potser és que al buit tot és adimensional). Seguidament, he pres l'obra 100 i m'he assegut en una de les cadires. Crec que començo a sentir-me còmode en aquest espai.
Més tard, i un cop interrompuda la lectura, hem hagut de treballar de valent per recrear els records seleccionats del grup que ha vingut (efectivament, tal com ens havia avisat el GUIDE, el grup ha resultat ser molt exigent i hem hagut d’esmerçar-nos força).
D’un a un, hem anat recreant els escenaris a partir de les imatges que contenia la caixa dels records.
... qualsevol semblança amb la realitat ha estat pura imaginació...
El més gratificant d’avui? Poder veure la cara de les persones que poc a poc, i gràcies al nostre esforç, han pogut passar feliçment a l’eternitat. FLASH!
