diumenge, 21 de desembre del 2008
10a frase de la 10a pàgina
Només començar en el buit, tothom ha volgut dir la seva (frase):
"Sí, sí... no, no... perdone…" / "Gran" / " Todo pasó en cuestión de décimas de segundo..." / "Simplemente en el puente...a lo mejor estaba allí colocándose bien los pantalones..." / “Verificación que, lo digo con dolor, hubiera podido ser más completa si hubiera podido efectuarla en mi propio país, pero sobre todo si hubiera encontrado más colaboradores y menos prejuicios en los medios sociales y científicos en que la corroboración o refutación de aquellos hechos hubiera sido posibl " / "A French survey of 462 adults found that 25 per cent had, at some point of their lives, felt that they were being persecuted in some way. 10.4 per cent had sometimes believed there was a conspiracy against them" / "Puede que estuvieras entre las 10 principales, pero no hay sitio para ti entre las 5 principales"
N’hi ha hagut algunes de molt curtes… i d’altres eternes. Però, finalment, totes les frases han anat prenent sentit i omplint l’espai amb la seva sonoritat.
Un cop descansats, hem compartit els records de la Sophie i d’en Ketu. Són records tristos i intensos en els quals s’hi amaguen les verdaderes emocions i veritats de cadascun d’ells. -Com m’agradaria tenir-ho tant clar com ells-, penso.
I ara, marxo a preparar l’amic invisible...
Corol•lari 8: El món és rodó com una taronja
diumenge, 7 de desembre del 2008
Àlex, això no va passar mai
Mai abans no m’havien tocat tant com els primers instant del buit d’avui. He pogut prendre consciència dels meus ossos, de la meva musculatura (en aquest estadi vital, no importa gaire el seu estat...) i de les carícies tan necessàries que la resta dels companys del buit m’han brindat. He pogut notar com el meu centre es tornava a reactivar de nou (i aquest cop sense agulletes!)
Comença el compte enrera... cinc, quatre, tres, dos, un, ENDAVANT!
El buit s’ha convertit, per uns instants, en la carrera més gran de les nostres vides (si més no, la de l’Àlex); hem pujat a les nostres motos, hem accelerat, hem virat, hem pogut experimentar la velocitat, el vent afilat contra les cares...
I finalment... tant el flash com la Nia ens han tornat a la crua realitat.
Corol·lari 7: la forma més simple pot esdevenir un univers sencer
dimarts, 2 de desembre del 2008
Being Isona...
I de sobte... portats per la tendresa, ens hem redreçat cap a l'origen, cap a l'inici de tots els començaments, cap a l'interior del moviment, sentint-nos de nou com un fetus, a l'interior de la panxa, coneixent de nou l'espai que ens envoltava, el nostre propi cos, les nostres extremitats...
abraçant en la distància més pròxima la nostra ja estimada ISONA. Felicitats Lourdes, felicitats Chechi!
Corol·lari 6: quan vas néixer tothom al teu voltant reia i tu ploraves. Viu la vida de tal manera que al marxar, tothom plori i tu somriguis plenament
diumenge, 16 de novembre del 2008
El centre de la moqueta
The illusion that we are separate from one to another is an optical delusion of our consciousness.
- Albert Einstein.
Quan una poma va caure sobre el seu cap, Isaac Newton, es va inspirar per a descriure les tres lleis del moviment. Molts anys després, un grup de persones investigaria com se sent "ser la poma". Els ballarins posen en moviment la massa corporal per a anar mes enllà de la constant gravitacional cap a l'oscil·lació i l’orbital provocada per la força centrífuga. L'essència de la improvisació resideix en descobrir que per a cada acció exercida per un cos existeix no solament una reacció igual i oposada en l'altre cos (llei d'acció i reacció) sinó que per a cada acció són possibles vàries i diferents reaccions iguals i oposades... A partir del contacte, els cossos es comuniquen, juguen a moure's i ser moguts, exploren formes de tractar l'impuls i la gravetat generant complexes interaccions amb altre cos.
La pell ha d’estar sensible, la ment alerta i atenta.
... les percepcions s'amplien...
[1] Steve Paxton va definir el CI com “the third entity”, és a dir, com “una dansa improvisada principalment entre dos cossos els quals mantenen contacte però ballen independentment, creant una tercera entitat entre ells
Ketu paletu i el seu gran descobriment
Què ha passat al buit!? Algú ha desordenat tot! El Guide ens comenta que es deu tractar d’algú del torn anterior que s’ha posat un pèl nerviós perquè no era capaç de trobar el seu record i ho ha engegat tot pels aires. No passa res... en pocs minuts, i amb l’ajut de tots, hem recreat un altra buit. Aquest cop, a la nostra manera. Li acabem donant al buit un toc més... transgressor?.
Durant els diferents buits que hem practicat avui, ens han passat coses ben curioses: ens hem quedat sense veu, hem jugat amb un mocador i fins i tot ens hem retrobat amb un buit antic, ja familiar.
A l’acabar la jornada, tant el Guide com en Ketu ens han explicat les seves històries personals. La del Guide, una historia mínima, per no dir inexistent. El pobre home no pot recordar-se de res! Em poso a la seva pell i penso el sofriment que deu estar patint... sense sentiments, sense ningú a qui recordar... Entre tots hem farem tot el possible per ajudar-lo (sempre i quan es deixi).
KETU‘S PRESENTATION
Al seu món, no existeix l’escola. De petit va experimentar el sentiment de la frustració (perdia els jocs olímpics del seu poblat, no sabia caçar ni anar amb canoa...). Es considera un científic. Vivia al poblat amb la seva família i somniava que tot era rodó. I finalment, va descobrir la seva gran veritat, el seu gran descobriment. Però, va tenir la sensació de ser una mica cansino. Reconeix que la seva superioritat del seu intel·lecte no sentava bé a la resta i va decidir marxar. No volia molestar als ancians ni als demés habitants del poblat.
2.Voldria saber si la terra és rodona de veritat o és una farsa?
Objecte: Havia portat una taronja però se la menjat ja que estava afamat. Al buit no es pot fer pipí però si que es pot menjar.
Àlex > Perquè escollir entre la teva veritat i la teva família?
Núria> T’arrepenteixes d’haver-te suïcidat?
Ketu2 > Perquè et dius igual que jo?
Guide > D’on et sorgeix la curiositat? Perquè la gent et tractava malament?
Nia > Si tothom del teu poblat hagués pensat com tu, hauries escollit el mateix record?
GUIDE ‘S PRESENTATION
No sap qui és. No té cap record. No recorda ni com es diu. No sap com va arribar al buit. Creu que el present grup l’ajudarà a recordar.
1.M’agradaria que tothom arribés a escollir el seu record.
2.Voldria saber qui sóc.
Objecte: no n’ha portat cap, al no recordar-se de res, tampoc no té cap objecte que l’identifiqui.
Nia > De tots els nostres records, quin t’agradaria que fos teu?
Ketu > Perquè no fa cap olor el buit?
Ketu2 > Perquè canvies de to de veu, de registre, si no pots recordar els teus sentiments?
Núria > Preferiries que t’acompanyés algú en el buit?
Àlex > Perquè vas pensar que jo sóc qui et podria ajudar a trobar el teu record?
Corol·lari 5: Sols el risc i l’esforç per conèixer la gran veritat ha sigut el vertader creador de la humanitat
dilluns, 3 de novembre del 2008
The guide's notebook
Aquí us transcric (de la millor manera que puc, doncs la lletra és bastant il·legible) part de les seves notes. Es tracta d'uns apunts sobre l'Àlex i la Nia, els meus companys de buit... per ara.
ÀLEX ‘S PRESENTATION
1 > M’agradaria que en el buit tots s’ajudessin a trobar els seus records respectius.
2 > Voldria saber com estarà la meva família, els meus amics, un cop ja no hi sigui.
Ketu > Àlex vol dir home blanc que va com una moto... et sents identificat?
Sophie > Estàs defraudat de la teva vida professional?
Núria > Tens por que la Nia t’oblidi? (en vida)
Qui haguessis preferit que s’hagués mort, entre tu i la Nia?
Guide > Morir ha estat el millor per tu, ja que no vivies la vida amb intensitat?
1 > M’agradaria que en el buit la gent fos capaç d’escollir bé, doncs allò realment important no sempre és el que ens pensem o creiem... els petits detalls són més importants.
2 > Voldria saber quin record haurà escollit finalment l’Àlex.
Àlex > T’has plantejat no haver estat mai amb l’Àlex?
Ketu > Què és una moto? M’agradaria anar en moto, tant com anar en canoa?
Sophie > Quin és el teu somni no realitzat?
Guide > Si l’Àlex no hagués mort amb tu, l’haguessis escollit en el teu record?
Demà mateix els hi ensenyaré a tots els companys de buit!
Corolari 4: L'èxit de l'elecció del record és directament proporcional a l'honestedat d'un mateix
diumenge, 26 d’octubre del 2008
La veritat de la SOPHIE
I de sobte... apareix
Les seves paraules ens han arribat al cor i ens han servit per comprendre millor a la nostra companya de trànsit. Gràcies Sophie, per compartir amb nosaltres la teva veritat.
Corol·lari 3: En el buit, com en la vida, qui sembra amor recull estimació.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
In between dreams
A més a més, sóc feliç per retrobar-me a dues noves persones al buit... unes instantànies de les seves vides. I de cop....FLASH!
Un Àlex improvitzat (l’original estava al seu buit particular... tot enllitat) ha anat marcant diferents pautes per tal de seguir el text amb la major concentració de la que érem capaços. Hi ha hagut estones que, tot i esforçar-nos, ens hem quedat en blanc. Finalment, hem deixat pas a la improvisació i el primer buit ha començat a prendre forma. Lentament i de forma harmoniosa, cadascú ha anat trobant el seu lloc, forjant la seva personalitat.
Corol·lari 2: en el buit, aspectes com la quietud i la contemplació són un valor afegit
diumenge, 12 d’octubre del 2008
... t’ho dic a cau d’orella
Tot té un principi i tot és interpretable. I avui, aquí al buit, hem fet la primera lectura en grup de tot el text... quins nervis! La concentració ha estat bàsica per a poder seguir el guió mentre ens connectàvem amb la història i els seus personatges.
Per sort, la mirada sempre atenta del nouvingut ens ha fet prendre consciència de que continuàvem en el buit.
diumenge, 5 d’octubre del 2008
the shape of things
A l'entrar al buit, he hagut de deixar les imatges i l'objecte a l'enorme caixa dels records (me la imaginava més petita... potser és que al buit tot és adimensional). Seguidament, he pres l'obra 100 i m'he assegut en una de les cadires. Crec que començo a sentir-me còmode en aquest espai.
Més tard, i un cop interrompuda la lectura, hem hagut de treballar de valent per recrear els records seleccionats del grup que ha vingut (efectivament, tal com ens havia avisat el GUIDE, el grup ha resultat ser molt exigent i hem hagut d’esmerçar-nos força).
D’un a un, hem anat recreant els escenaris a partir de les imatges que contenia la caixa dels records.
... qualsevol semblança amb la realitat ha estat pura imaginació...
El més gratificant d’avui? Poder veure la cara de les persones que poc a poc, i gràcies al nostre esforç, han pogut passar feliçment a l’eternitat. FLASH!
dimarts, 30 de setembre del 2008
100 ESSAYS_3rd
Enhorabona. Ja formes part de l’equip! Tot i així, pensa que la feina que ens espera aquí, al buit, serà esgotadora... però gratificant. T’ho ben asseguro.
Em sap greu haver-te deixat sol tota aquesta estona; he estat enfeinat endreçant tots els trastos que l’anterior grup m’ha deixat. I t’aviso que tan sols disposem d’una caixa per endreçar-ho tot.
Es coneix com la caixa dels records (que s’ha tornat a buidar tant bon punt tothom s’ha esfumat):
El proper grup sembla ser molt exigent i per això et convido a que pel divendres 03/10/08, em portis 3 imatges impreses en paper (com més concretes, millor). A més a més, serà imprescindible que em portis també 1 objecte qualsevol.
Ah, i t’animo a que et decideixis ràpid... el proper grup està a punt d’arribar.
Gràcies per la teva atenció.
dissabte, 27 de setembre del 2008
Avui és dilluns i demà passat dimecres
Primer de tot vaig haver de repetir el text unes quantes vegades i ens haviem de tocar amb la resta dels potencials guies. N’hi havia alguns, però, no aconseguien aprendre’s el text correctament. A mi em va agradar que em toquessin doncs em vaig sentir acompanyat i vaig poder agafar confiança amb el grup. Un cop repassat, après i interioritzat el text, va començar la jornada laboral. Però ens esperaven unes quantes sorpreses...
De cop i volta, van començar a entrar clons de la Miyahara san (tant bon punt arribava un mexicà borratxo com una bonica jove de Castelldefels) i em van complicar molt la vida. Jo no sabia on posar-me. De vegades se m’escapava el riure, d’altres intentava calmar-los i ajudar-los dins les meves possibilitats.
I això tan sols es el principi, vaig pensar.
Finalment, tot va tornar a la normalitat. El primer dia de treball l’havíem superat amb molt bona nota. Un 100!
dimarts, 23 de setembre del 2008
Miyahara san
I si la màquina no hagués fet el Flash?
I si estiguessis condemnat/da a romandre al buit eternament?
- Si us plau, segui.
- Miyahara san. Miyahara san, dels 35 anys de la seva vida, m’agradaria que seleccionés el record més important.
- Però avui és dilluns, així que només hi ha temps fins demà passat. Avui és dilluns i la data límit és dimecres.
- El nostre equip farà tot el possible per recrear el record que seleccioni.
dissabte, 20 de setembre del 2008
The Void (el buit): 19 setembre 2008
Es mirem tots entre nosaltres. I de cop, s’obre la porta i apareix una figura: el GUIA. A diferència de la resta de nosaltres, dóna la sensació de pertànyer a aquest indret.
Hem anat llegint els nostres records, un rere l’altre; unes instantànies de les nostres vides, compartides en aquest espai buit. Els nervis se m’han apoderat un cop he acabat de llegir el meu record. Funcionarà la càmera, m’hauré de quedar en aquest lloc eternament? I de cop....FLASH!
Un cop Flasheats, hem acabat representant un popurri d’entre tots els records que hem anat compartint. Ha estat una tasca ben senzilla; entre sofàs, taules, gots de llet i colacao, trens, llibres, casoris, àrabs i cristians...
- Sóc feliç d’entrar al buit amb aquest gent -, penso mentre el buit s’esvaeix.
dissabte, 13 de setembre del 2008
100 ESSAYS_1st
Em sap greu haver-te deixat sol tota aquesta estona...tenim masses retrassos... Bé, retràs, no és la paraula correcta...ja que el temps no...
Si poguessis escoltar-me un moment...et faré una breu presentació.
Benvigut...a la mort.
Silenci.
Benvingut. D’aquí poc t’embarcaràs al teu propi trànsit. Pot resultar una experiència desorientadora però hem de fer tot el que calgui per a que el teu darrer viatge sigui el més segur i agradable possible. Si us plau, escolta atentament les instruccions i segueix-les...a peu de lletra!
Hauràs d’escollir un record de la teva vida. La teva elecció quedarà gravada amb la càmera ‘màgica’. Quan es capturi el record, el mecanisme s’activarà mitjançant un flash.
A partir d’aquest moment, tots els altres records et seran esborrats de la teva memòria. Si aquests criteris es resolen dins del temps establert, aleshores quedaràs unit al record escollit per viure’l i reviure’l per tota l’eternitat.
M’hauràs d’explicar amb detall el teu record, recrear-te en la seva definició. No cal que m’expliquis el motiu que t’ha dut a escollir-lo. Això serà feina de la càmera...
Ah, i t’animo a que et decideixis ràpid...el proper grup arribarà molt aviat. De fet, hauràs d’enviar-me el teu record personal via mail (guide100@yahoo.es) abans de divendres vinent 19/09/08, dia del 1r assaig. Encara que no formis part del planter d’actors/ius, t’animo a fer-ho igualment ja que...no voldràs quedar-te sense record per tota l’eternitat, oi?.
Gràcies per la teva atenció.