Aquest cop, hi érem tots. I quin goig que fèiem! Després d’uns quants exercicis de calentament, hem viatjat pels Buits 2 i 3 mentre posàvem en pràctica diferents dinàmiques de memorització. S’ha d’estar preparat per afrontar el repte més gran de nostra vida! I de sobte... apareix la SOPHIE, una dona de trenta anys. També es troba desorientada. Ens explica qui és, d’on ve i com ha arribat al buit.
“vaig voler guanyar a la malaltia abans no ella em guanyés a mi”/ “no em vaig estimar doncs mai no vaig rebre amor” / “voldria marxar del buit sabent si la meva mare em va estimar de debò” / “finalment, aquí al buit, m’he sentit estimada i valorada per ser tal com sóc”
Mentre ens explica la seva historia, s’aferra una agenda contra el pit; un símbol de la seva vida que tot just acaba de deixar enrera. Les seves paraules ens han arribat al cor i ens han servit per comprendre millor a la nostra companya de trànsit. Gràcies Sophie, per compartir amb nosaltres la teva veritat.
Corol·lari 3: En el buit, com en la vida, qui sembra amor recull estimació.
