El buit està boig, boig, boig

Després que el Guide ens hagi esbroncat una mica per arribar tard, alguna cosa estranya ens ha passat. Tot ha començat a canviar, el buit ha embogit. Ni amb el guió en mà hem sigut capaços de recrear els records tal com estem acostumats. La improvisació s’ha apoderat de l’espai (i de nosaltres mateixos!):

- Hem viscut un Buit 1 molt animat. Diria que massa i tot. Tothom estava...drogat?! I un altra en què la Nia no recordava qui era ni ens reconeixia a la resta. Per acabar d’embolicar la troca, el Guide ens ha proposat sexe a canvi de l’accés immediat a l’eternitat. Per alguns ha estat una decisió la mar de complicada.

- Ha aparegut una nova secretària a l’empresa d’en Mr. Gray i la Sophie s’ha sentit desplaçada i boicotejada per la resta dels treballadors/es. Tanmateix, l’ambició professional de les dues dones ha sortit vencedora. S’han acabat fent sòcies i han promogut una nova revolta laboral.

- L’Àlex ha acabat perdent a la Nia en un accident de moto. Res dramàtic si tenim en compte que la seva història d’amor tampoc no hagués acabat de funcionar doncs el mateix dia que es van conèixer ambdós es van enamorar bojament de l’home desconegut (que va resultar ser no tan desconegut, almenys per la Jenny i en Toni. Papa! Papa!).

- La Sophie s’ha tornat lletja i la seva mare macarra. També han aparegut un parell de lampistes bruts i porcs amb unes intencions més que sospitoses envers la nena Sophie (aparentment ja crescudeta).

Fins i tot hi ha hagut temps per fer-li una improvisació al Guide: I got a feeling. Això si que ha estat impro total! Una coreografia que li ha recordat al buit hip hopero d'altres sessions. Encara que li costi reconèixer, al Guide se li ha escapat un somriure! Que compenetrats estem tots plegats, penso. Així fa goig treballar.

Corolari 33: Bunny-bunny-bunny-bunny-bunny-bunny-bunny-bunny, charlie-charlie-charlie-charlie-charlie-charlie-charlie-charlie, ketu-ketu-ketu-ketu-ketu-ketu-ketu-ketu, shawarma-shawarma-shawarma-shawarma-shawarma-shawarma-shawarma-shawarma.

Redefinint la Torre de Babel (برج بابل Burj Babil)

Definida com una escala entre el Cel i la Terra, la Torre de Babel figura en el text del Gènesi. Es relata que els homes, reunits en la plana de Shinear després del Diluvi, van resoldre aixecar una torre gegantesca. Déu, al veure el que intentaven i per castigar l’orgull il•limitat dels éssers humans que pretenien arribar a tocar el Cel amb les seves mans, va obstaculitzar els seus plans. I com ho va fer? Doncs tan fàcil com "confonent les seves llengües" de manera que els obrers no poguessin entendre's entre si. Els obrers van començar a parlar diferents llengües, després de la qual cosa va regnar la confusió i van quedar incapacitats de treballar de comú acord. Així doncs els constructors van abandonar el seu objectiu i es van dispersar en diferents direccions. Des de llavors que la humanitat mai no ha pogut mai entendre’s del tot. La torre inacabada i la ciutat edificada entorn d'ella s’anomenava Babel.

Tot al contrari del que s’explica en el Gènesi, nosaltres aquí al buit hem practicat el diàleg intercultural i d’entesa des de l’inici. Sense adonar-nos-en, hem anat construint una nova torre. Una torre que ha anat alçant-se de mica en mica per acostar-nos cada cop més a l’eternitat. Cada cop més propers al nostre gran record. És així com hem aixecat la nostra pròpia torre: la Torre del Buit.


Contràriament a la de Babel, la Torre del Buit s’ha convertit en símbol de l’entesa que envaeix a l'home quan per fi pot comunicar-se amb els seus semblants, tot i que cadascú empri el seu propi idioma. La prova més evident ha estat la d’aquest darrer assaig on tot i utilitzar una llengua diferent, no hem perdut l’essència de les nostres històries ni l’avinença i comprensió entre cadascun dels companys de buit. N’hi ha hagut algun que ha demostrat unes dots indiscutibles en l’art dels accents. Com pronunciava de bé la Nia! This isn’t real! It was just a game... a game we used to play. You never raced. Per un moment he cregut que estava en un buit britànic! Qui sap si en algun moment haurem de traduir els nostres records en altres idiomes...

Per acabar la sessió, el Guide ens ha fet treballar de valent. Durant més d’una hora hem repassat exhaustivament el guió dels nostres records. Tothom ha estat molt participatiu: discutint, comentant i aportant noves propostes. En certa mesura, és com si ens haguéssim transportat als feliços anys d’escola, durant les classes de gramàtica i literatura.

A causa de la quantitat de gent acumulada al buit (a la càmera màgica li costa disparar!), i del constant desgast dels recursos que això suposa, el Guide ens ha proposat col•laborar econòmicament per una millor gestió... Tot sigui per ajudar al buit estimat que des del començament ens ha abrigallat.

Corolari 32: Les paraules, un cop impreses, tenen vida pròpia. I en el buit, els donem una expressió sincera.

Slide. Roll. Point. Pop

Avui ha estat un buit plè d’actitud. Un buit de caire hip hopero. D’snoop dogg i mentes peligrosas. De moviment autèntic.

Tot ha començat com un divendres qualsevol, però què enganyats que anàvem! A l’avantsala ens hem posat la muda “adient” per entrar al buit. Hi ha hagut gustos per tot. Nostàlgics dels anys d’escola, perroflautes (amb malles foradades), pijes de xandall rosa, rockeros amb muñequeres i guardaespatlles mexicans.

Amb aquesta indumentaria, ni de conya passem a l’eternitat, penso.

Comencen els calentaments i seguidament ja ens movem a ritme de hake, glide, heel toe, crip walk i moonwalk. Uns quants slides per aquí i uns quants rolls per allà, per acabar fent un pop superior i inferior. Les parts més inversemblants del nostre cos s’han posat a prova. Per acabar perfilant la nostra gran peça coreogràfica final.



El pulmó inicial (el grup formant una espècie de teixit esponjós i simulant la ventilació pulmonar), l’actitud, les ganes de ballar... tot està llest. Va per tu, Andreu!. Que la càmera jutgi per si mateixa.



Hem descobert que hi ha veïns en el buit. Gent com nosaltres que volen recordar. I que plegats podem fer coses molt interessants. Cooperar mútuament per arribar a entendre la veritat de cadascú. Compartir experiències amb d’altres persones ha resultat ser l’experiment més fantàstic i gratificador de tots.

Corolari 31: En qualsevol buit, tots els ésser humans poden trobar el seu record amb una bona actitud física i mental.

A Esther li succede qualcosa di strano. E non è orfana.

Tot té un principi. I el buit 1 també. Després de donar-hi moltes voltes, el Guide va decidir aparèixer en escena des del primer moment. La idea ens va agradar força doncs és ell mateix qui ens dóna els instruments (juntament amb la música, la veu en off i les llums) per poder recrear els nostres records. D’aquesta manera ell ens està observant, vigilant silenciosament mentre anem despertant-nos i reconeixem el nostre primer buit tan familiar.

I res millor per provar el nou buit 1, que deixar-nos sorprendre un cop més per les esperpèntiques idees del Guide. Fent un paral·lelisme amb la tradició pagana de la nit dels difunts, el Guide (com si es tractés d’un endeví) es va encarregar de realitzar un ritual màgic: ens va fer baixar de nou a la terra preuada la nit de dissabte 31.10.09. La nit de tots sants o la nit dels difunts. La nostra gran nit, per molt que ens pesi.



Tal com explica la llegenda, durant la nit del 31 d’octubre baixaven els esperits dels avantpassats demanant menjar. Tot havia d’estar ben preparat perquè sinó els esperits s’enfadaven i podien fer malifetes. És així com el Guide ens va tornar a sorprendre amb una altra representació a l’Espai Jove La Fontana. Ho tenia tot llest perquè els nostres familiars difunts i nosaltres mateixos no ens faltés de res. I vam preferir substituir el menjar per aplaudiments. El resultat va ser òptim. Probablement va ser la companyia dels àngels que ens van acaronar durant el compte enrera...

Tot i que la càmera no va disparar, vam anar a celebrar-ho. Quant de temps que no trepitjàvem el barri de Gràcia! Quanta gent, guantes bicicletes! Va ser reconfortant tornar a passejar pels carrers de la vila. Quant de temps sense gaudir d’un bon sopar.

El Guide va posar a prova el nostre coneixement respecte el darrer any viscut plegats, en el buit. De les nostres pròpies vivències com de la resta dels companys/es. És així com vam estar competint amb el “100_quiz”. Una tasca ben difícil que alguns no van saber resoldre. Val a dir que el guide no coneixia molt bé les normes del joc. Seria l’alcohol que hi havia a la taula?

A l’acabar, el Guide ens va fer entrega de més material perquè ampliem el nostre arxiu. Dins del sobre hi havia unes fotos precioses!



I de mica en mica vam anar perdent la parla. Fins acabar sentint un vague esborrany de les nostres pròpies veus. Estrany, molt estrany. La Esther (la Nia terrenal) va començar a despistar-se. A contestar més tard que la resta. Com si anés uns minuts en retard. Després d’analitzar-ho profundament, vam arribar a la conclusió que la seva baixada terrenal es va produir uns minuts més tard que la resta i per això anava amb una mica de delay. I per acabar la vetllada, vam recordar de nou el moment més preuat del nostre estiu. Els nostres records tendres de l’estiu terrenal viscut.

No ens hi quedarem massa per aquí doncs aviat haurem de tornar al buit. Llastimosament, tot té un final. Afortunadament, el nostre encara no està escrit.

Corol•lari 30: si el árbol se mueve por el viento. ¿Alguien lo oye? Si. Alguien tose. Choco limón. Corbera hortera.