I res millor per provar el nou buit 1, que deixar-nos sorprendre un cop més per les esperpèntiques idees del Guide. Fent un paral·lelisme amb la tradició pagana de la nit dels difunts, el Guide (com si es tractés d’un endeví) es va encarregar de realitzar un ritual màgic: ens va fer baixar de nou a la terra preuada la nit de dissabte 31.10.09. La nit de tots sants o la nit dels difunts. La nostra gran nit, per molt que ens pesi.
Tal com explica la llegenda, durant la nit del 31 d’octubre baixaven els esperits dels avantpassats demanant menjar. Tot havia d’estar ben preparat perquè sinó els esperits s’enfadaven i podien fer malifetes. És així com el Guide ens va tornar a sorprendre amb una altra representació a l’Espai Jove La Fontana. Ho tenia tot llest perquè els nostres familiars difunts i nosaltres mateixos no ens faltés de res. I vam preferir substituir el menjar per aplaudiments. El resultat va ser òptim. Probablement va ser la companyia dels àngels que ens van acaronar durant el compte enrera...
Tot i que la càmera no va disparar, vam anar a celebrar-ho. Quant de temps que no trepitjàvem el barri de Gràcia! Quanta gent, guantes bicicletes! Va ser reconfortant tornar a passejar pels carrers de la vila. Quant de temps sense gaudir d’un bon sopar.
El Guide va posar a prova el nostre coneixement respecte el darrer any viscut plegats, en el buit. De les nostres pròpies vivències com de la resta dels companys/es. És així com vam estar competint amb el “100_quiz”. Una tasca ben difícil que alguns no van saber resoldre. Val a dir que el guide no coneixia molt bé les normes del joc. Seria l’alcohol que hi havia a la taula?
A l’acabar, el Guide ens va fer entrega de més material perquè ampliem el nostre arxiu. Dins del sobre hi havia unes fotos precioses!
I de mica en mica vam anar perdent la parla. Fins acabar sentint un vague esborrany de les nostres pròpies veus. Estrany, molt estrany. La Esther (la Nia terrenal) va començar a despistar-se. A contestar més tard que la resta. Com si anés uns minuts en retard. Després d’analitzar-ho profundament, vam arribar a la conclusió que la seva baixada terrenal es va produir uns minuts més tard que la resta i per això anava amb una mica de delay. I per acabar la vetllada, vam recordar de nou el moment més preuat del nostre estiu. Els nostres records tendres de l’estiu terrenal viscut.
No ens hi quedarem massa per aquí doncs aviat haurem de tornar al buit. Llastimosament, tot té un final. Afortunadament, el nostre encara no està escrit.
Corol•lari 30: si el árbol se mueve por el viento. ¿Alguien lo oye? Si. Alguien tose. Choco limón. Corbera hortera.
