Tot al contrari del que s’explica en el Gènesi, nosaltres aquí al buit hem practicat el diàleg intercultural i d’entesa des de l’inici. Sense adonar-nos-en, hem anat construint una nova torre. Una torre que ha anat alçant-se de mica en mica per acostar-nos cada cop més a l’eternitat. Cada cop més propers al nostre gran record. És així com hem aixecat la nostra pròpia torre: la Torre del Buit.
Contràriament a la de Babel, la Torre del Buit s’ha convertit en símbol de l’entesa que envaeix a l'home quan per fi pot comunicar-se amb els seus semblants, tot i que cadascú empri el seu propi idioma. La prova més evident ha estat la d’aquest darrer assaig on tot i utilitzar una llengua diferent, no hem perdut l’essència de les nostres històries ni l’avinença i comprensió entre cadascun dels companys de buit. N’hi ha hagut algun que ha demostrat unes dots indiscutibles en l’art dels accents. Com pronunciava de bé la Nia! This isn’t real! It was just a game... a game we used to play. You never raced. Per un moment he cregut que estava en un buit britànic! Qui sap si en algun moment haurem de traduir els nostres records en altres idiomes...
Per acabar la sessió, el Guide ens ha fet treballar de valent. Durant més d’una hora hem repassat exhaustivament el guió dels nostres records. Tothom ha estat molt participatiu: discutint, comentant i aportant noves propostes. En certa mesura, és com si ens haguéssim transportat als feliços anys d’escola, durant les classes de gramàtica i literatura.
A causa de la quantitat de gent acumulada al buit (a la càmera màgica li costa disparar!), i del constant desgast dels recursos que això suposa, el Guide ens ha proposat col•laborar econòmicament per una millor gestió... Tot sigui per ajudar al buit estimat que des del començament ens ha abrigallat.Corolari 32: Les paraules, un cop impreses, tenen vida pròpia. I en el buit, els donem una expressió sincera.
