100 ESSAYS_3rd

Enhorabona. Ja formes part de l’equip! Tot i així, pensa que la feina que ens espera aquí, al buit, serà esgotadora... però gratificant. T’ho ben asseguro.

Em sap greu haver-te deixat sol tota aquesta estona; he estat enfeinat endreçant tots els trastos que l’anterior grup m’ha deixat. I t’aviso que tan sols disposem d’una caixa per endreçar-ho tot.

Es coneix com la caixa dels records (que s’ha tornat a buidar tant bon punt tothom s’ha esfumat):

T’animo a que m’ajudis a omplir-la de nou. Ara és el teu torn. El nostre equip ha de fer tot el possible per a poder recrear els records seleccionats.

El proper grup sembla ser molt exigent i per això et convido a que pel divendres 03/10/08, em portis 3 imatges impreses en paper (com més concretes, millor). A més a més, serà imprescindible que em portis també 1 objecte qualsevol.

Ah, i t’animo a que et decideixis ràpid... el proper grup està a punt d’arribar.

Gràcies per la teva atenció.

Avui és dilluns i demà passat dimecres

Vaig arribar amb els típics nervis dels principiants. Tenia una remor a l’estómac que no em deixava ni respirar. Vaig obrir la porta; era el meu primer dia de treball. Aquí, al buit.

Primer de tot vaig haver de repetir el text unes quantes vegades i ens haviem de tocar amb la resta dels potencials guies. N’hi havia alguns, però, no aconseguien aprendre’s el text correctament. A mi em va agradar que em toquessin doncs em vaig sentir acompanyat i vaig poder agafar confiança amb el grup. Un cop repassat, après i interioritzat el text, va començar la jornada laboral. Però ens esperaven unes quantes sorpreses...

La primera en arribar i asseure’s davant meu va ser la Miyahara san (benvinguda a 100!). De fet, van haver-hi moltes Mihayares sans. De vegades, l’entrevista prenia un to amistós, trist, xulesc, nerviós, entrebancat, amorós, musical, ple de tics, de rialles.

De cop i volta, van començar a entrar clons de la Miyahara san (tant bon punt arribava un mexicà borratxo com una bonica jove de Castelldefels) i em van complicar molt la vida. Jo no sabia on posar-me. De vegades se m’escapava el riure, d’altres intentava calmar-los i ajudar-los dins les meves possibilitats.

Era nou en l’ofici i procurava sortir-me’n tant be com podia. Van haver-hi de tots colors; un flipat que m’explicava coses de la tieta Enriqueta, una histèrica que no parava de cridar-me i que s’amagava sota la taula (o dins la caixa), un que marxava i finalment es pensava que era un gat (Bolita yo, Miyahara san tu), un que no s’aguantava en prou feines dret i sempre queia, un que no parava d’eruptar i prendre xupitos (Taja san)... quin panorama!

I això tan sols es el principi, vaig pensar.

Finalment, tot va tornar a la normalitat. El primer dia de treball l’havíem superat amb molt bona nota. Un 100!

Miyahara san

I si la màquina no hagués fet el Flash?

I si estiguessis condemnat/da a romandre al buit eternament?


- Si us plau, segui.

- Miyahara san. Miyahara san, dels 35 anys de la seva vida, m’agradaria que seleccionés el record més important.

- Però avui és dilluns, així que només hi ha temps fins demà passat. Avui és dilluns i la data límit és dimecres.

- El nostre equip farà tot el possible per recrear el record que seleccioni.

The Void (el buit): 19 setembre 2008

Avui he arribat al buit. Ens han acompanyat d'un a un fins aquest espai inert, aparentment extens, de dimensions irreconeixibles. Això es el buit, un indret desconegut i atemporal. Després de passar una estona sol, percebo un moviment. S’obre la porta i apareix un altre home. Es troba tan desorientat com jo. Ens mirem fixament sense comprendre què és el que fem en aquest lloc. Intentem independentment trobar sentit al nostre nou entorn. Seguidament, va apareixent més gent (homes i dones joves, propers a la seva trentena).

Es mirem tots entre nosaltres. I de cop, s’obre la porta i apareix una figura: el GUIA. A diferència de la resta de nosaltres, dóna la sensació de pertànyer a aquest indret.

Hem anat llegint els nostres records, un rere l’altre; unes instantànies de les nostres vides, compartides en aquest espai buit. Els nervis se m’han apoderat un cop he acabat de llegir el meu record. Funcionarà la càmera, m’hauré de quedar en aquest lloc eternament? I de cop....FLASH!

Benvinguts a 100! Estrenem temporada 08-09!

Un cop Flasheats, hem acabat representant un popurri d’entre tots els records que hem anat compartint. Ha estat una tasca ben senzilla; entre sofàs, taules, gots de llet i colacao, trens, llibres, casoris, àrabs i cristians...

- Sóc feliç d’entrar al buit amb aquest gent -, penso mentre el buit s’esvaeix.

100 ESSAYS_1st

Bona tarda,

Em sap greu haver-te deixat sol tota aquesta estona...tenim masses retrassos... Bé, retràs, no és la paraula correcta...ja que el temps no...

Si poguessis escoltar-me un moment...et faré una breu presentació.

Benvigut...a la mort.

Silenci.

Benvingut. D’aquí poc t’embarcaràs al teu propi trànsit. Pot resultar una experiència desorientadora però hem de fer tot el que calgui per a que el teu darrer viatge sigui el més segur i agradable possible. Si us plau, escolta atentament les instruccions i segueix-les...a peu de lletra!

Hauràs d’escollir un record de la teva vida. La teva elecció quedarà gravada amb la càmera ‘màgica’. Quan es capturi el record, el mecanisme s’activarà mitjançant un flash.

A partir d’aquest moment, tots els altres records et seran esborrats de la teva memòria. Si aquests criteris es resolen dins del temps establert, aleshores quedaràs unit al record escollit per viure’l i reviure’l per tota l’eternitat.

M’hauràs d’explicar amb detall el teu record, recrear-te en la seva definició. No cal que m’expliquis el motiu que t’ha dut a escollir-lo. Això serà feina de la càmera...

Ah, i t’animo a que et decideixis ràpid...el proper grup arribarà molt aviat. De fet, hauràs d’enviar-me el teu record personal via mail (guide100@yahoo.es) abans de divendres vinent 19/09/08, dia del 1r assaig. Encara que no formis part del planter d’actors/ius, t’animo a fer-ho igualment ja que...no voldràs quedar-te sense record per tota l’eternitat, oi?.

Gràcies per la teva atenció.