Vaig arribar amb els típics nervis dels principiants. Tenia una remor a l’estómac que no em deixava ni respirar. Vaig obrir la porta; era el meu primer dia de treball. Aquí, al buit.
Primer de tot vaig haver de repetir el text unes quantes vegades i ens haviem de tocar amb la resta dels potencials guies. N’hi havia alguns, però, no aconseguien aprendre’s el text correctament. A mi em va agradar que em toquessin doncs em vaig sentir acompanyat i vaig poder agafar confiança amb el grup. Un cop repassat, après i interioritzat el text, va començar la jornada laboral. Però ens esperaven unes quantes sorpreses...
Primer de tot vaig haver de repetir el text unes quantes vegades i ens haviem de tocar amb la resta dels potencials guies. N’hi havia alguns, però, no aconseguien aprendre’s el text correctament. A mi em va agradar que em toquessin doncs em vaig sentir acompanyat i vaig poder agafar confiança amb el grup. Un cop repassat, après i interioritzat el text, va començar la jornada laboral. Però ens esperaven unes quantes sorpreses...
La primera en arribar i asseure’s davant meu va ser la Miyahara san (benvinguda a 100!). De fet, van haver-hi moltes Mihayares sans. De vegades, l’entrevista prenia un to amistós, trist, xulesc, nerviós, entrebancat, amorós, musical, ple de tics, de rialles.
De cop i volta, van començar a entrar clons de la Miyahara san (tant bon punt arribava un mexicà borratxo com una bonica jove de Castelldefels) i em van complicar molt la vida. Jo no sabia on posar-me. De vegades se m’escapava el riure, d’altres intentava calmar-los i ajudar-los dins les meves possibilitats.
Era nou en l’ofici i procurava sortir-me’n tant be com podia. Van haver-hi de tots colors; un flipat que m’explicava coses de la tieta Enriqueta, una histèrica que no parava de cridar-me i que s’amagava sota la taula (o dins la caixa), un que marxava i finalment es pensava que era un gat (Bolita yo, Miyahara san tu), un que no s’aguantava en prou feines dret i sempre queia, un que no parava d’eruptar i prendre xupitos (Taja san)... quin panorama!
I això tan sols es el principi, vaig pensar.
Finalment, tot va tornar a la normalitat. El primer dia de treball l’havíem superat amb molt bona nota. Un 100!
I això tan sols es el principi, vaig pensar.
Finalment, tot va tornar a la normalitat. El primer dia de treball l’havíem superat amb molt bona nota. Un 100!
