diumenge, 16 de novembre del 2008

El centre de la moqueta

The illusion that we are separate from one to another is an optical delusion of our consciousness.

- Albert Einstein.

El Contact Improvisation (CI) és una tècnica de dansa contemporània que va sorgir a principis dels anys 70 als Estats Units. Aquest fet va formar part de les experiències socials de comunitarisme i igualitarisme que van succeir simultàniament en diverses organitzacions socials i polítiques. Un grup d'homes liderats per Steve Paxton [1] van començar investigant la qualitat reflexa del contacte, els impulsos, les caigudes, les rodades i els xocs. Aquesta experiència coneguda pel nom de "Magnesium", va ser l'inici d'una forma de dansa que fins al dia d'avui es troba en constant desenvolupament, canvi i creixement. Molts dels seus participants sentien que formaven part d’un moviment social més ampli la ideologia del qual rebutjava els rols sexuals tradicionals i les jerarquies socials. Els ballarins es concentraven més en la percepció interna del moviment i en el contacte amb l'altre que en les formes i rutines de moviment definides. Tant el creador del CI Steve Paxton com els primers “contacteros” consideraven que el contacte i la interacció amb l’altra persona d'igual o diferent sexe, grandària, origen, etc. era una manera de construir i tenir una nova experiència del Jo.

Quan una poma va caure sobre el seu cap, Isaac Newton, es va inspirar per a descriure les tres lleis del moviment. Molts anys després, un grup de persones investigaria com se sent "ser la poma". Els ballarins posen en moviment la massa corporal per a anar mes enllà de la constant gravitacional cap a l'oscil·lació i l’orbital provocada per la força centrífuga. L'essència de la improvisació resideix en descobrir que per a cada acció exercida per un cos existeix no solament una reacció igual i oposada en l'altre cos (llei d'acció i reacció) sinó que per a cada acció són possibles vàries i diferents reaccions iguals i oposades... A partir del contacte, els cossos es comuniquen, juguen a moure's i ser moguts, exploren formes de tractar l'impuls i la gravetat generant complexes interaccions amb altre cos.

Cada dansa implica una sèrie de decisions instantànies.

La pell ha d’estar sensible, la ment alerta i atenta.

... les percepcions s'amplien...



[1] Steve Paxton va definir el CI com “the third entity”, és a dir, com “una dansa improvisada principalment entre dos cossos els quals mantenen contacte però ballen independentment, creant una tercera entitat entre ells

Ketu paletu i el seu gran descobriment

Què ha passat al buit!? Algú ha desordenat tot! El Guide ens comenta que es deu tractar d’algú del torn anterior que s’ha posat un pèl nerviós perquè no era capaç de trobar el seu record i ho ha engegat tot pels aires. No passa res... en pocs minuts, i amb l’ajut de tots, hem recreat un altra buit. Aquest cop, a la nostra manera. Li acabem donant al buit un toc més... transgressor?.

Durant els diferents buits que hem practicat avui, ens han passat coses ben curioses: ens hem quedat sense veu, hem jugat amb un mocador i fins i tot ens hem retrobat amb un buit antic, ja familiar.

A l’acabar la jornada, tant el Guide com en Ketu ens han explicat les seves històries personals. La del Guide, una historia mínima, per no dir inexistent. El pobre home no pot recordar-se de res! Em poso a la seva pell i penso el sofriment que deu estar patint... sense sentiments, sense ningú a qui recordar... Entre tots hem farem tot el possible per ajudar-lo (sempre i quan es deixi).

La història que ens ha explicat en Ketu (paletu, com li deien de petit) m’ha commogut profundament; aleshores vaig entendre que mai no podria viure en una Terra plana. Per ser ridiculitzat i amenaçat i rebutjat. Fent veure ser algú que no era. I de cop... ho vaig veure. Un instant de completa claredat. La nostra Terra, una perfecte i bonica esfera... i abans que jo... s’estén tot l’Univers.

Les notes del Guide han tornat a aparèixer misteriosament. A continuació intentaré transcriure les quatre ratlles que ha fet sobre en Ketu i, el més sorprenent de tot, sobre ell mateix!

KETU‘S PRESENTATION
Al seu món, no existeix l’escola. De petit va experimentar el sentiment de la frustració (perdia els jocs olímpics del seu poblat, no sabia caçar ni anar amb canoa...). Es considera un científic. Vivia al poblat amb la seva família i somniava que tot era rodó. I finalment, va descobrir la seva gran veritat, el seu gran descobriment. Però, va tenir la sensació de ser una mica cansino. Reconeix que la seva superioritat del seu intel·lecte no sentava bé a la resta i va decidir marxar. No volia molestar als ancians ni als demés habitants del poblat.

1.En cas que us suïcideu, no ho feu amb la soga, que és molt dolorosa. Proveu altres mètodes.
2.Voldria saber si la terra és rodona de veritat o és una farsa?

Objecte: Havia portat una taronja però se la menjat ja que estava afamat. Al buit no es pot fer pipí però si que es pot menjar.

Àlex > Perquè escollir entre la teva veritat i la teva família?

Núria> T’arrepenteixes d’haver-te suïcidat?

Ketu2 > Perquè et dius igual que jo?

Guide > D’on et sorgeix la curiositat? Perquè la gent et tractava malament?

Nia > Si tothom del teu poblat hagués pensat com tu, hauries escollit el mateix record?

GUIDE ‘S PRESENTATION
No sap qui és. No té cap record. No recorda ni com es diu. No sap com va arribar al buit. Creu que el present grup l’ajudarà a recordar.

1.M’agradaria que tothom arribés a escollir el seu record.
2.Voldria saber qui sóc.

Objecte: no n’ha portat cap, al no recordar-se de res, tampoc no té cap objecte que l’identifiqui.

Nia > De tots els nostres records, quin t’agradaria que fos teu?

Ketu > Perquè no fa cap olor el buit?

Ketu2 > Perquè canvies de to de veu, de registre, si no pots recordar els teus sentiments?

Núria > Preferiries que t’acompanyés algú en el buit?

Àlex > Perquè vas pensar que jo sóc qui et podria ajudar a trobar el teu record?

Corol·lari 5: Sols el risc i l’esforç per conèixer la gran veritat ha sigut el vertader creador de la humanitat


dilluns, 3 de novembre del 2008

The guide's notebook

Abans de tornar a la meva habitació i descansar després d'una jornada ben llarga d'assaig i buits... abans d'aclucar definitivament els ulls morts de son... he fet una última llegida al bloc de notes que m'he trobat a l'entrada del Buit. Crec que es tracta de les notes del Guide, fetes durant les seves jornades laborals. En elles, fa un repàs de totes les persones que han anat passant per aquest lloc. El llistat és interminable! Quan de temps deu portar el Guide en el Buit? La de gent, històries i records que ha hagut d'anar recopilant... però mai no diu res d'ell mateix.

Aquí us transcric (de la millor manera que puc, doncs la lletra és bastant il·legible) part de les seves notes. Es tracta d'uns apunts sobre l'Àlex i la Nia, els meus companys de buit... per ara.

ÀLEX ‘S PRESENTATION
Cicle formatiu, no sabia què fer exactament. La moto era el seu instrument per evadir-se. L’única obsessió, la seva moto. Era un hobbie, la seva vida. En la seva vida res
era tangible. Coneix la Nia i reorienta la seva vida, tenint-la en compte i present. Volia estar al seu costat. Ell va ser qui va empènyer a la Nia a que estudiés perquè la valorava. Tenien plans, els dos junts i aquesta era la seva sort en la vida.

1 > M’agradaria que en el buit tots s’ajudessin a trobar els seus records respectius.
2 > Voldria saber com estarà la meva família, els meus amics, un cop ja no hi sigui.

Objecte: Llista dels llocs on volia portar a la Nia.

Nia > Tenies por de no tenir cap motivació a la vida?
Ketu > Àlex vol dir home blanc que va com una moto... et sents identificat?
Sophie > Estàs defraudat de la teva vida professional?
Núria > Tens por que la Nia t’oblidi? (en vida)
Qui haguessis preferit que s’hagués mort, entre tu i la Nia?
Guide > Morir ha estat el millor per tu, ja que no vivies la vida amb intensitat?

NIA ‘S PRESENTATION

Estudia a les escoles PIA. Als 15 anys deixa els estudis. Els pares tenen una paradeta al mercat de Sant Antoni i els ajuda. Coneix a l’Àlex i comparteix la seva passió, la moto. Impulsada per l’Àlex, estudia perruqueria, amb alegria de treballar. Tenien plans. S’imaginaven els seus viatges en moto, sempre imaginaris.

1 > M’agradaria que en el buit la gent fos capaç d’escollir bé, doncs allò realment important no sempre és el que ens pensem o creiem... els petits detalls són més importants.
2 > Voldria saber quin record haurà escollit finalment l’Àlex.

Objecte: Capseta on guardaven els seus records, els viatges imaginaris.

Àlex > T’has plantejat no haver estat mai amb l’Àlex?
Ketu > Què és una moto? M’agradaria anar en moto, tant com anar en canoa?
Sophie > Quin és el teu somni no realitzat?
Guide > Si l’Àlex no hagués mort amb tu, l’haguessis escollit en el teu record?


Demà mateix els hi ensenyaré a tots els companys de buit!

Corolari 4: L'èxit de l'elecció del record és directament proporcional a l'honestedat d'un mateix