El centre de la moqueta

The illusion that we are separate from one to another is an optical delusion of our consciousness.

- Albert Einstein.

El Contact Improvisation (CI) és una tècnica de dansa contemporània que va sorgir a principis dels anys 70 als Estats Units. Aquest fet va formar part de les experiències socials de comunitarisme i igualitarisme que van succeir simultàniament en diverses organitzacions socials i polítiques. Un grup d'homes liderats per Steve Paxton [1] van començar investigant la qualitat reflexa del contacte, els impulsos, les caigudes, les rodades i els xocs. Aquesta experiència coneguda pel nom de "Magnesium", va ser l'inici d'una forma de dansa que fins al dia d'avui es troba en constant desenvolupament, canvi i creixement. Molts dels seus participants sentien que formaven part d’un moviment social més ampli la ideologia del qual rebutjava els rols sexuals tradicionals i les jerarquies socials. Els ballarins es concentraven més en la percepció interna del moviment i en el contacte amb l'altre que en les formes i rutines de moviment definides. Tant el creador del CI Steve Paxton com els primers “contacteros” consideraven que el contacte i la interacció amb l’altra persona d'igual o diferent sexe, grandària, origen, etc. era una manera de construir i tenir una nova experiència del Jo.

Quan una poma va caure sobre el seu cap, Isaac Newton, es va inspirar per a descriure les tres lleis del moviment. Molts anys després, un grup de persones investigaria com se sent "ser la poma". Els ballarins posen en moviment la massa corporal per a anar mes enllà de la constant gravitacional cap a l'oscil·lació i l’orbital provocada per la força centrífuga. L'essència de la improvisació resideix en descobrir que per a cada acció exercida per un cos existeix no solament una reacció igual i oposada en l'altre cos (llei d'acció i reacció) sinó que per a cada acció són possibles vàries i diferents reaccions iguals i oposades... A partir del contacte, els cossos es comuniquen, juguen a moure's i ser moguts, exploren formes de tractar l'impuls i la gravetat generant complexes interaccions amb altre cos.

Cada dansa implica una sèrie de decisions instantànies.

La pell ha d’estar sensible, la ment alerta i atenta.

... les percepcions s'amplien...

---

[1] Steve Paxton va definir el CI com “the third entity”, és a dir, com “una dansa improvisada principalment entre dos cossos els quals mantenen contacte però ballen independentment, creant una tercera entitat entre ells