Quina jornada teòrica que ens ha fotut el Guide! Es nota que tenia moltes ganes de retrobar-nos. Sort que després hem tingut un moment d’esbarjo tot dibuixant i projectant les diferents escenes per treballar les percepcions espaials i vivencials.
He d’admetre que no ha estat una tasca fàcil. I els resultats finals han estat ben diversos: de l’enginyera al llicenciat de dret, alguna que ha fet trampa omplint les caselles a últim moment, d’altres trigant més del compte. Avaluant els resultats ens hem pogut adonar de les nostres mancances i, perquè no, virtuts. Per acabar construint una original coreografia parlada (una espècie de mini representació sonora-sensorial de 100, on cada paraula evoca la vivència de cadascun dels actors/ius).
Abans no hem continuat assajant els nostres buits i records, hem treballat meticulosament l’escolta de grup i en parelles. Generant una dansa seqüencial, viatjant per diferents qualitats de moviment. Cercant els contraris, expandint-nos, buscant diferents nivells, doblegant-nos...
Al sortir del buit, hem pogut per fi conèixer les qualificacions que ens ha posat el Guide. De vegades penso que es passa una mica. Deu estar nerviós per alguna raó. Mai no deixa de ser exigent amb nosaltres...
Tenia ganes d’entrar de nou al buit. Les meves expectatives han estat més que complertes (tot i no compartir la majoria de les notes que ens ha posat el Guide!) Tanmateix, he de confessar que m’hi trobo molt a gust. Que la sinèrgia creada amb la resta dels meus companys/es em manté més viu que mai.
Corol•lari 34: Per avançar has de tornar a l’inici. Per ser feliç has de trobar la varietat en la repetició.
