Per fi vam poder gaudir dels poders terrenals durant uns quants dies. La mateixa nit de divendres, juntament amb la resta de companys de buit, vam dirigir-nos (xino xano) cap a Toses. Ai, la muntanya! Les seves oblidades olors, el silenci, les pauses, el dolce far niente, la llar de foc i el caliu dels amics i amigues. Vam passar-nos tot el cap de setmana tancats a la casa (potser, inconscientment, no volíem deixar perdre aquest regal tan valuós... potser, al sortir, una ràfega de vent ens podria dur de nou cap al buit). Entre els tallers de ioga, contact i botifarres negres vam poder, fins i tot, reviure l’entrada al buit en diferents espais de la casa (incloent el lavabo!). Després vingueren més jocs, més somriures, que ens va transportar a diferents cultures, músiques, tradicions, poesia. No vam parar quiets ni un moment!
I tot harmonitzat amb una velada concert d’un tal Pere el qual va dur convidats i tot. Per acabar les passions terrenals, el guide ens va permetre una passejada pel poble, saborejant de nou la neu, i passejant-nos entre els morts. Pensava – els va costar molt trobar el seu record? Estaran ja disfrutant de l’eternitat? El seu guia va ser tan primmirat i exigent com el nostre?-.
La Núria ha decidit marxar a un altra buit, en aquest cas intercontinental... al buit del Perú! Es veu que allà ja hi ha trobat gent ben interessant, gent plena de records ben peculiars. Espero que n’apregui molt i que pugui compartir, al seu retorn, les eines apreses per poder captar el nostre record davant la càmera el més aviat possible. El temps corre i encara no me’n surto. I sense el seu ajut, em resultarà tot un pèl més complicat.
Corol•lari 13: La imaginació és proporcional a reviure la teva infantesa en total llibertat.
