dilluns, 9 de març del 2009

Propera estació, Urgell

Avui al buit, amb l’ajuda de tots nosaltres, la Sophie ha pogut començar a vèncer les seves pors i il•luminar el camí cap a la seva veritat. - No has d’impressionar-nos, Sophie. Saps perquè els ocells poden volar? Perquè es deixen emportar pel vent - li recordava en Ketu. Sàbies paraules les del nostre company de buit.

Com un dia com qualsevol altre, la Sophie ha agafat de nou el metro per anar a treballar. No a tothom li senta bé això de pujar en un vagó atapeït a les 8 del matí. Però és que hi ha gent capaç de qualsevol cosa per començar el dia alegrement i sinó que els ho preguntin a aquests viatgers amb els quals he hagut de compartir unes quantes estacions...



Confesso que la Núria comença a amoïnar-me doncs crec que des de fa un parell de dies que està penjada en un sortint rocós darrere el salt d'aigua de Kuelap. En fi, tot sigui perquè elegeixi el seu veritable record... però que no es despisti doncs aviat comença l’escola allà al buit peruà.

Corol•lari 14: Dues rectes són paral•leles quan no es tallen i les parelles de punts més pròxims d’ambdues mantenen sempre la mateixa distància.