Semblava que la tempesta no minvés però finalment hem pogut gaudir d’un altra magnífic dia terrenal. I aquest cop, al terrat de Ribes. Per començar, res millor que uns bon entrepans, cafès i aigua (en Ketu és ben especial...). Mentre esmorzàvem hem repassat la història d’un tal Christophorus Columbus, que ara no recordo si era català, genovès o espanyol. Per cert, crec que la Nia amb el seu vestidet blanc ha intentat insinuar-se'm...
Ja dalt del terrat i un cop fetes les carícies a la Isona, hem pogut identificar-nos amb un moviment corporal concret. Com m’identificaria? Com seria la postura de la Sophie? I la del Guide? Al final, cadascú de nosaltres ha representat un patró clar i diferenciador:
Amb la mirada contemplativa i sàvia d’en Xavi, hem reviscut del Buit 1 al Buit 6, passant accidentalment pels diferents records.
Potser ha estat el sol, el vent o la pluja prèvia. Però el que està clar que aquí a la terra, estem com més distrets, menys coordinats. O serà que l’amnèsia també ha arribat a Sant Pere de Ribes?
El que si recordo i a tots ens ha activat casualment la memòria ha estat l’àpat de can Xulius amb les postres finals de Micos. S’han bufat fins i tot espelmes! (algú que volia recordar com és fer-se gran...)
Tampoc ha faltat la connexió directe amb el buit Peruà de la Núria (que ara està a la Selva i ara no). I alguns s’han aprofitat de la tarifa plana del i-phone...
Una jornada intensa i constructiva. Creixent en cadascuna de les meves dificultats.
Corol•lari 19: El fracàs i la desil•lusió són grans oportunitats de millora disfressades, per continuar una altra vegada de manera més intel•ligent i exitosa.
