El primer dia del nou 100

Ha estat un dia estrany, molt estrany...Ens ha semblat que començar pel principi seria el més adient: 1, 2, 3... hem entrat al buit...En primer lloc, en Ketu(2), a continuació, la Sophie i per últim l'Àlex... De seguida, abans de sentir la veu en la foscor, ens hem adonat. Ens mancava l'espectador. Tota actuació necessita un observador, com a ubicació final del missatge que envia l'actor.
La Nia, que començava a prendre protagonisme (era el dia del seu aniversari), ha ocupat la 'zona de butaques'. De sobte, ha desaparegut: l'Àlex l'ha introduït en una cursa de motos...era allà, a les grades. Aleshores, hem notat aquella sensació de buidor, no se sentia cap olor... No ens deixava avançar... fins que ha arribat el moment final: la càmera no ha disparat!

Corol•lari 20: Deixem que l'observador sigui el nostre motor.