Sota les indicacions del guide (un pèl amanerat, tot cal dir-ho... más, más, más!.) hem pogut seguir avançant en el nostre compte enrera. I ara més que mai doncs l’hora de la veritat està a la cantonada.
De les motos al mirall de la Sophie, passant per la selva tropical, el parc de la Ciutadella i l’oficina. Tantes coses en tant poc temps!
Un cop descansats de la primera sessió, el buit s’ha traslladat al terrat de la República Argentina 265. Amb quatre agulles d’estendre i un sol abrasador, hem reprès el viatge íntim cap als nostres records. Fins i tot hem pogut gaudir d’una versió d’en Ketu del tot sofisticada!
Pensant-ho bé, tinc un vague record dels meus inicis, al terrat de casa la Núria...perquè per avançar has de tornar al punt de partida. Per ser feliç has de trobar la varietat en la repetició. I nosaltres, per sort, no parem de repetir, i repetir, i repetir, i repetir...
Corol•lari 21: El que ens és familiar es converteix en invisible. Fer teatre, per contra, il•lumina l’escenari de la nostra vida quotidiana. [frase dita el passat 27 de març 2009, dia mundial del teatre, pel dramaturg brasileny Augusto Boal el qual va morir el passat 2 de maig. Augusto va ser el fundador del Teatro del Oprimido.(TO). Va ser candidat pel Premi Nobel de la Pau del 2008]
