Mentre estàvem descansant i repassant les diferents escenografies dels records, la Nia ha començat a cridar sobtadament: Papa, la Pepa és a la Popa, i s’ha fet una pupa amb una pipa! Es veu que de tant en tant té desconnexions i li retornen a la memòria certs passatges obscurs de la seva vida terrenal... millor no preguntar.
Per si no hi havia prou, ha aparegut l’alcalde d’un poble desconegut i ens ha fet públic que l’aigua pública es cobrarà per a què el públic de la república tingui aigua pública per beure. Sona ben estrany, oi? Però de ben segur que de set no en passarem. I sinó que pagui l’últim en marxar del buit. Qui serà?
Han estat dos dies d’assaigs intensos incloent els preparatius tècnics, escenogràfics i actorals per a poder representar el més fidedigne i precís possible els diferents records de tots nosaltres. Hem tingut la gran sort de poder compartir una estona amb uns amics incondicionals terrenals que han volgut acompanyar-nos en el nostre primer assaig general. Un cop finalitzat, hem pogut escoltar atentament els seus comentaris, les seves impressions i, perquè no, les seves crítiques. Mentre els escolto penso que n’és emocionant veure com un projecte agafa cos i forma. On tothom resulta ser una peça imprescindible. Un comentari, un gest, una aportació, una crítica pot ser la més gran de les revolucions. I ells, d'alguna manera ja són part de 100.
Tot i no haver recreat totes les canoes, tot i haver recreat l’arbre del suïcidi amb el cul, tot i no haver col•locat el mòdul d’oficina on tocava, tot i no saber-se el text com cal, tot i que estàveu tensos, tot i saltar-se de cop la meitat dels buits, tot i que els punts de llum eren circumferències de llum, tot i que l’espai era desconegut... ha estat una experiència única, tendre i encoratjadora. Penso que el que realment es valora en el buit, per sobre de tot, és l’esforç i dedicació de cadascun de nosaltres, més enllà del resultat.
Crec fervorosament en el nostre potencial conjunt.
Corol•lari 24: En el buit, resulta tant necessària la discreció a l’hora de donar consells com la docilitat per a rebre’ls.
