Respiro pausadament, comparteixo el cant de les orenetes en aquesta tarda mandrosa a la Barcelona del meu cor, puc sentir la proximitat de la mar, la salinitat en la meva pell. Inclòs les cotorres aprofiten per nidar i preparar-se per l’imminent estiu a la gran ciutat. Penso en un moment del dia que m’hagi inspirat felicitat i m’hi aferro intensament. Penso en un mal moment i el faig desaparèixer de dintre meu... fóra mals esperits! Gaudeixo de totes aquestes sensacions i, de sobte,...SSSII!. És en Ketu, que arriba tard. Sens dubte, torno a estar al buit. Tot ha estat un somni, amb la òstia d’imaginació.
ONE, ONE, ONE, ONE... HUNDRED (x5)
Comencem el primer viatge de 100. Els elements ja hi són, la base pren forma i so... la coreografia ha calat dins nostre.
Queden poques setmanes per a ésser jutjats per la càmera invisible. Pocs assaigs per finalment representar els nostres records. Una mostra íntima a partir de la qual serem jutjats, com la nostra vella coneguda Miyahara San que segur que ens espera a l’eternitat amb els braços oberts!
Corol•lari 22: En el buit com en l’amor, els gestos són incomparablement més atractius, valuosos i eficaços que les paraules.
